Comparant les competències que ens ofereix Perrenoud
a la seva obra amb aquelles que vaig proposar jo, vaig posar les següents:
- Organizar y animar situaciones de aprendizaje.
- Organizar la propia formación contínua.
- Informar e implicar a los padres.
- Implicar a los alumnos en sus aprendizajes y en su trabajo.
I després de fer la lectura m’havia adonat que hi ha
altres que no vaig posar i amb les quals estic totalment d’acord:
-
“Implicar
a los alumnos en sus aprendizajes y en su trabajo”: trobo molt important que el
mestre doni l’oportunitat als alumnes de construir ells mateixos el seu propi
aprenentatge. D’aquesta manera es conscienciarien del seu propi progrés, on
caldria treballar més, l’esforç que requereix tenir uns resultats òptims, etc.
Ser també responsables de la seva educació.
-
“Trabajar
en equipo”: és una de les competències més importants i dificultoses alhora ja
que requereix una sèrie de habilitats pròpies per a que es pugui dur a terme
correctament: capacitat empàtica, respectar la divergència d’opinions, tenir
certes habilitats socials per tractar els temes des d’un punt de vista positiu
i efectiu, saber rebre crítiques dels companys, tenir uns objectius i metes
comuns, etc. És important, i alhora útil, ja que a partir del treball en equip
es poden aconseguir els objectius proposats amb més rapidesa i qualitat.
-
“Informar
e implicar a los padres”: també és molt important que l’educació que rep un nen
sigui contínua a tots els àmbits als quals es trobi, evitant així possibles
contradiccions. És per això que les famílies s’haurien d’implicar més en l’àmbit
escolar, saber què passa dins l’aula, informant al professor les ocurrències
dels seus fills, etc. I la millor forma de dur a terme això és que el propi
mestre es mostri oberta aquestes famílies, és a dir, que es mostri disposat a
parlar amb elles, donar consell, escoltar-les, etc.
-
“Afrontar
los deberes y los dilemas éticos de la profesión”: és necessari ser conscient d’allò
que passa a la societat, on sol passar, com es pot evitar, etc... i donar-ho a
conèixer als alumnes, conscienciant-los de les repercussions que poden tenir
certes actuacions immorals de cara a un futur.
-
“Organizar
la propia formación contínua”: aquesta competència és també una de les més
importants que cal que tingui un bon mestre. Que continuï formant-se,
adaptant-se als canvis socials que hi ha, adaptant-se a les noves exigències
educatives, conèixer noves metodologies per tal de millorar la seva tasca i
provocant així un bon feed-back amb l’alumnat, etc.
Imatges: Creative Commons
Respecte al decàleg fet a classe, trobo que està
bastant complet, però que caldria afegir alguns aspectes més com l’apropament
de l’aula a les famílies per part del mestre, la gran importància de continuar
formant-se com a docent (ja estigui actiu o no) i crear situacions de reflexió,
és a dir, que els nens s’acostumin a reflexionar sobre temes concrets i propers
a ells i, a més, treure conclusions entre tots. Traduït a frases claus:
- Formació contínua.
- Tenir en compte a les famílies.
- Crear situacions de reflexió i debat.
Tot i així cal afegir que a mesura que anéssim
adquirint experiència, aquest decàleg pot veure’s modificat, ja sigui per
ampliar-lo o reduir-lo, depenent de les nostres vivències i evolució respecte a
la pràctica docent.
Definició d’un mestre competent
Un mestre competent és aquell que, davant unes
situacions concretes i conegudes per ell, reacciona i fa front a aquestes de
tal forma que afavoreix a tothom i treu el màxim profit d’aquesta situació.
O dit d'una altra manera:
“… el “buen maestro” es,
para los alumnos, un maestro que sabe “enseñar bien”, “explicar bien” y “que se
hace entender”, es decir, un maestro competente. Y también un maestro “simpático”
y “accesible”. Pero, sobre todo, lo que quieren es un maestro “exigente e
imparcial”, un maestro que ejerza una “autoridad equilibrada”, sin “abusar de
su poder”. Es decir, que, al buen maestro, se le entiende y, a la vez, les
entiende, y ello sin renunciar a sus responsabilidades ni dejar de ejercer su
autoridad, de la que no abusa. Precisamente porque asume plenamente esta
autoridad los alumnos se autorizan a aprender y no se someten al todopoderoso,
sino que van progresando para, así, algún día revelarle.” (AA.VV., 2006, pg. 22)
Què caldria millorar de la meva pràctica docent?
Crec que per trobar cinc millores a la meva pràctica
educativa seria convenient tenir més experiències, és a dir, trobo que la meva
autoavaluació i proposta de millora serà cada volta més efectiva a mesura que
vagi augmentant aquestes experiències. Però amb aquelles que he tingut i que
estic tenint (tot i que no sigui amb nens de 0-6, però sí amb una noia de 14
anys), i després d'haver llegit l'article de Perrenoud m’he adonat de que podria:
- Tenir una major organització als meus objectius i
accions.
- Animar més a la família per a que sigui també
partícip d’allò que passa a l’educació del seu fill.
- Cercar ajuda d’altres professionals per tal de
millorar la meva tasca en moments crítics.
- Aprofitar i treure més partit de les TIC.
- Aprofitar els recursos que ens ofereix el mateix
entorn.
Bibliografia:
Bosterli, M., Bonneton, D., Capitanescu, A., Gather Thurler, M., Maulini, O., Muller, A., Perrenoud, PH., Savoie-Zajc, L., Vellas, E. (2006):
La escuela entre la Autoridad y la "Zizaña". (pàg. 22). Editorial Graó.
