El
document “Tallers: una manera d’aprendre infants i mestres” relata les
experiències que varen tenir una sèrie d’educadores amb l’organització d’uns
tallers per nens de dos a tres anys. Una vegada fets varen adonar-se que
aquells tallers no anaven a oferir aprenentatges únicament als infants, sinó
també a elles mateixes: aprendre sobre els mateixos nens, quines actuacions
calia evitar i mantenir, activitats més motivadores, etc.
A
continuació exposaré quins indicadors de bones pràctiques he pogut trobar i la
seva justificació (els indicadors estan repartits segons la temàtica, és una
aproximació):
· Indicadors
de cara a l’alumnat:
4) Alumne com a
protagonista del seu procés d’aprenentatge:
es pot veure com les educadores organitzen tot pels nens i estan contínuament pendents
de millorar la seva tasca cap a ells per poder oferir experiències de qualitat.
15) Fomentar el
treball cooperatiu entre l’alumnat: es pot veure
com van haver de reduir el nombre de nens per cada taller (al començament eren
tretze i després varen passar a sis), veient que no assolien els objectius i, a
més, amb aquest canvi es podia afavorir la interacció entre l’alumnat i el
treball cooperatiu entre altres coses.
11) Aprenentatge
significatiu i funcional. Parteix dels interessos dels infants:
també varen fer un canvi en quant als materials. Elles varen escollir materials
molt interessants, però varen adonar-se que era necessari fer activitats i usar
materials més lúdics, facilitant així la guia d’aquestes activitats.
16) Potenciar
les fortaleses i capacitats de cada infant + 22) Potenciar la creativitat dels
infants: es sobreentén que si s’havien canviat
les activitats i materials, a més de per comoditat a l’hora de dur endavant els
tallers, també varen tenir en compte aquells aprenentatges que podien sorgir en
els nens, les possibles interaccions, etc. I el fet de ser tallers i amb
materials molt variats, s’està potenciant la creativitat, la llibertat d’experimentar
com el nen decideixi amb un material molt divers, amb altres companys o sol,
molt de temps o poc,...
· Indicadors
sobre la tasca de les professionals:
5) Implicació i
compromís educatiu + 6) Planificació, desenvolupament i autoavaluació permanent
en la pràctica educativa i del professorat. Capacitat d’autocrítica, transformada
en propostes de millora: com he esmentat abans,
les educadores volien experimentar amb l’organització de tallers, cercant una
millora qualitativa en els aprenentatges dels infants. Quan una situació no
funcionava correctament elles cercaven una millora, aspecte que ens indica que
elles aprenen dels errors. Tot i així, cal dir que aquests tallers no varen
sorgir del no res, és a dir, es va fer una planificació de materials, es varen
fixar uns objectius, la quantitat de nens, edats...
9) Fomentar la
motivació de l’alumnat: es pot observar com
totes les actuacions i modificacions que varen dur a terme es feien per
afavorir la interacció dels nens en aquests taller, interacció impulsada per la
motivació i la curiositat dels infants.
13) Treball
cooperatiu dels mestres + 27) Pràctica educativa democràtica: diàleg, consens i
negociació + 29) Parteixen d’un diàleg previ, un consens i un respecte entre la
comunitat educativa: per realitzat tallers
amb un nombre tan elevat de nens, i en general per a realitzar qualsevol
activitat col·lectiva, és ben necessari que tot l’equip educatiu treballi per
dur-ho a terme. Aquests tallers no es varen dur a terme únicament per una
educadora, és a dir, hi havia més professionals que varen treballar junts, que
varen cercar millores a les activitats, també comentaven les interaccions dels
nens, etc.
17) Avaluació
formativa i continuada + 21) Formació continuada dels mestres a través de la
reflexió sobre la pràctica: el fet d’haver
organitzat uns tallers per tal de trencar amb la rutina, per curiositat de què
passaria si es fessin i el fet d’haver cercat millores per guanyar més qualitat
als aprenentatges i interessos dels nens, ens dóna informació de que les
mestres es van actualitzant en quant a la seva formació. Si no fos així no
experimentarien amb metodologies menys convencionals, no s’informarien sobre
com fer-ho i les possibilitats que dóna els tallers, etc.
33) Tenen en
compte el procés de l’alumnat i no sols el resultat:
un dels objectius proposats per les educadores va ser que si realitzaven els
tallers era per a que, al menys, un cop a la setmana tinguessin un dia per a poder
observar els infants, reflexionar sobre les seves actuacions i recollir dades.
Això suposa que tenir una mirada i escolta activa constantment durant els
tallers, no al final qual ja els han finalitzat. A partir d’aquestes
observacions veien els processos que feien els infants per realitzar qualsevol
tasca.
· Indicadors
sobre l’organització del centre:
7) Currículum
obert i flexible, ric, estimulant, coherent + 8) Agrupaments i horaris
flexibles. Agrupaments reduïts + 24) Objectius i propostes educatives clares i
funcionals, flexibles i obertes al canvi: es dóna per suposat que si varen realitzar aquests tallers va ser perquè el seu
currículum és lo suficientment flexible com per fer modificacions a les
activitats, materials, horaris, agrupacions (les quals varen començar sent amplis
però es varen reduir), etc.
20) Metodologies
actives i individualitzades, socioconstructivistes. + 34) Dissenys educatius
reptadors, fonamentats i atractius: la metodologia
emprada en aquest cas, els tallers, afavoreix la pràctica dels nens tant des d’una
postura individual com col·lectiva (un dels objectius que varen proposar-se va
ser que els nens interaccionin amb altres nens i educadores que no siguin els
de sempre). Les educadores expliquen com, en algunes ocasions, els nens s’agrupaven
per fer la mateixa activitat, com interaccionaven entre tots per arribar a un
objectiu, com eren ells mateixos els que volien fer una activitat (és a dir,
que sortia d’ells el fet de voler actuar, no tenien una actitud passiva ja que
la metodologia afavoria que els nens estiguin actius).
31) Materials
originals i atractius, motivadors: el document ens assenyala que en un determinat
moment van haver de canviar els materials dels tallers, ajustant-se així a les
motivacions dels nens. Això suposa que el centre té un ample repertori de
materials ludicoeducatius que es poden utilitzar i variar segons les
necessitats que hi hagi, interessos, contratemps, etc.
32) Ha de ser
documentada: el text ens explica com les
professionals volien enregistrar les passes dels nens, les actuacions, avanços,
les reflexions pròpies que sorgien, els aspectes que cal millorar o mantenir,
etc.
