Quins criteris empraràs per triar centre de practiques?

Les pròximes pràctiques les vull fer a Barcelona, per canviar una mica d’aires. Per fer això he demanat una beca SICUE a la UIB i com a universitats de destinació he escollit la UB i UAB, totes dues de Barcelona (tot i que una estigui més lluny de Barcelona ciutat).  Depenent de les escoles que m’ofereixin, els criteris que empraré seran, sobretot, la proximitat i la metodologia que s’empri en aquell centre. D’aquestes dues veig més important aquesta última, ja que si vaig a fer pràctiques i que, a més, he decidit fer-les fora, allò més lògic és que la metodologia emprada sigui afí a la que estem estudiant cada dia a la universitat. És a dir, no me serviria de molt anar a un centre amb aspiracions conductistes quan ens estan formant per utilitzar altres ben contraries a aquesta.

On som? On espero ser després de les pràctiques i de l’assignatura? Què em manca per semblar-me al meu mestre ideal?

On som?

Ara mateix no me sento identificada únicament amb un ninot, sinó amb dos: el número 6 i el 15. En quant al 6, es veu que està pujant una escala per arribar a la part més alta, des d’on es veu tot. Aquesta escala és llarga i, a més, el ninot pareix que està oferint la seva ajuda al número 5, com invitant-lo a pujar també i recórrer aquell camí. Relacionant-lo amb la meva postura, és com si jo estigués ara mateix en un procés de pujar la escala i que, a més, no ho estic fent sola. En aquest camí estic amb els meus companys (que els conec des del mòdul) i hem anat avançant junts, ens hem recolzat en els moments de “bajona” i han set un estímul imprescindible.

L’altre ninot, el número 15, està com observant com maneja l’altre ninot el vaixell. Em sento molt identificada també amb aquesta postura ja que és una cosa imprescindible per mi, el fet d’observar la situació abans d’actuar, estar a una banda veient com actuen els demes per a que funcioni allò que desitgen fer, veure el funcionament, els errors que poden ocórrer, etc.

On espero ser després de les pràctiques i de l'assignatura?

Després de les pràctiques (en aquest cas de les pràctiques de 3-6 i de l’assignatura), me veig com els ninots del número 3, que ajuden a que el vaixell salpi. És com que entre tots es pot dur a terme l’acció, amb cooperació, coordinació, ganes de treballar i amb un objectiu comú. I, per últim i al mateix temps, també me veig com el número 14, un ninot capaç de manejar un vaixell i que, a més, està disposat a ensenyar a altres ninots a manejar-lo.

Què em manca per semblar-me al meu mestre ideal?

Tenir la seva experiència, formació i coneixements. Que, bé, això s’anirà aconseguint a mesura que vagi exercint la docència i que continuï la meva formació. 

També caldria anar recollint estratègies per dur a terme la democràcia dins l’aula. Crec que ara seria capaç de posar-ho en pràctica, ja que no me sortiria fer-ho d’altra forma, però crec que seria molt recomanable que m’informés més sobre aquelles estratègies, postures i accions que poden afavorir-ho.

Quins temes de l’etapa de 0-3 són els què més t’interessen a tu?

Realment m’interessen tots els temes que puguin haver, ja que estan tots connectats. Però si hagués de ser més concreta i escollir alguns, aquests serien l’adquisició progressiva d’autonomia en els nens, la coordinació entre educadores (en cas d’haver dins l’aula una parella educativa), la implicació de les famílies en l’educació dels seus fills.

Respecte a l'adquisició progressiva d'autonomia, i relacionant tot amb les pràctiques que ja vaig fer, opino que és molt gratificant veure com els nens van fent cosetes sense ajuda de l’adult, coses que les han après dels adults que l’envolten i que s’han preocupat per que les adquireixi. Però ja no únicament en accions, rutines, etc. sinó també en l’adquisició del llenguatge, en ser més autònom ja que ara ja sap expressar certes coses que, potser, abans les expressava únicament plorant.

En quant a la coordinació entre educadores, trobo que és una enfeinada ja que requereix una bona estratègia d’actuació, de presa de decisions i, sobretot, de saber treballar en equip. Opino que apart de ser una situació que requereix molt de treball, també és una boníssima oportunitat per aprendre de l’altre docent, d’adquirir aquells aspectes que més ens agraden i que ens facilitaran la tasca educativa.

La implicació de les famílies, sobretot a aquestes edats tan primerenques, és IMPRESCINDIBLE. Que els pares sàpiguen què passa dins l’aula, que hi hagi continuïtat als aprenentatges (evitant així les descoordinacions i contradiccions), que es vulguin implicar a les activitats, que accedeixin al centre cercant millores i resolució de dubtes, etc. Tot i així sé que és difícil que totes les famílies s’impliquin al mateix grau, i és per això que l’escoleta també té un gran paper d’inclusió de les famílies realitzant tallers, xerrades i, sobretot, mostrant-se obertes cap a aquestes. 

Quins temes educatius són els què més preocupen a la societat?

Els temes educatius que més preocupen poden anar variant segons el subjecte (pares, educadors, persones alienes al sistema educatiu, etc.). Es podria fer una divisió en les persones que gaudeixen de l’educació dins l’aula, i aquelles que la gaudeixen des d’una perspectiva aliena al centre.

Parc de  la Pau (Eivissa)
Imatge pròpia

Respecte a aquelles persones que estan més endinsades en els temes educatius, aquelles coses que els poden preocupar més és el comportament que està tenint el govern envers el sistema educatiu: la nova llei educativa, retallades als salaris, augment de ràtios, exigències educatives que són difícils de complir (com per exemple donar les classes en anglès), la llei de símbols, fracàs escolar... i un llarg etcètera. Totes aquestes deformacions s’estan duent a terme en contra de la voluntat dels docents, equips directius, famílies i dels mateixos estudiants. 

C/ Ignacio Wallis (Eivissa)
Imatge pròpia

En quant a les persones alienes al centre (és a dir, que no treballen dins un centre educatiu), aquestes també se n’adonen dels patiments del sistema educatiu i, sobretot, de les repercussions que tindran en els seus fills, familiars menors, etc. Moltes famílies s’han implicat a la lluita contra aquestes reformes, evitant allò més temut: el fracàs escolar i les repercussions socials que aquest genera (frustracions, exclusió social, degradació de la pròpia imatge, etc.).

Descripció del meu mestre ideal

En quant al meu mestre ideal, de primeres caldria que tingui un sentiment i una necessitat de estar contínuament formant-se, estant d’aquesta forma acord a les noves necessitats de l’alumnat i de l’escola, conèixer les noves estratègies d’ensenyament-aprenentatge que van sorgint, com adaptar-se a les noves necessitats de la societat, etc. Un mestre desfasat acaba fracassant en algun aspecte de la seva pràctica docent. Aquesta figura del mestre penso que hauria d’ensenyar des d’un punt de vista democràtic, ni sent massa autoritari i deixant fer el que vulguin i sense un ordre. Es pot dir que aquest “professor democràtic” aconsegueix dur a terme la seva tasca educativa des del respecte, tenint en compte les idees de l’alumnat donant l’oportunitat de que ells se sentin protagonistes del seu aprenentatge, és a dir, que no sigui la figura del mestre la única i més important. També trobo molt important que aquest mestre creï situacions de debat i reflexió, és a dir, que no es limiti únicament a donar el temari i manar deures. És molt important que des de ben petits els nens estiguin acostumats a reflexionar sobre temes propers a ells, que sentin que poden parlar i expressar les seves opinions a la resta, a més de respectar les divergències d’opinions. Altre aspecte essencial és la seva postura cap als alumnes, famílies i cap a la resta de l’equip educatiu. Veig molt important que de cara als nens es mostri obert, disponible, donant una seguretat emocional als seus alumnes; de cara a les famílies és important que aquestes vegin com és el professor que està amb els seus fills, que està disponible a parlar amb les famílies davant qualsevol dubte, etc.; i de cara a la resta de l’equip educatiu, ha de mostrar-se disponible a treballar en equip a més d’individualment, disponible a ajudar en cas de necessitar-la algú, disponible a acceptar les crítiques constructives i avaluacions que se’ls faci (evitant, sobretot, que es mescli allò professional amb allò personal).

Autovaloració de les competències de l'assignatura

1. És autònom en l’aprenentatge

Es podria dir que sempre he set una mica autònoma a l'hora d'adquirir noves competències i aprenentatges, ja siguin de l'àmbit educatiu com altres com manualitats, música, moda, bloggers, youtubers, etc. Davant qualsevol dubte o curiositat sempre tenc a la meva disposició l'accessible internet, però potser hauria de familiaritzar-me una mica més amb els recursos bibliogràfics que pugui oferir una simple biblioteca. Tot i així, d'una forma o d'altra, aprenc. 

2. Reflexiona sobre el seu propi procès d'aprenentatge

Opino que és una mica inevitable no reflexionar sobre allò que vaig aprenent, i més encara si són aspectes que després són duts a la pràctica i, a més, amb persones. Tot i així, som persones i més d'una vegada ens adonarem d'un mal acte a partir d'errors comesos. Però bé, allò important és que em fixo contínuament en els meus propis actes i vaig rectificant aquells errors i concepcions que van sorgint, i d'aquesta manera vaig formant-me professionalment i, vull suposar, que així arribaré al perfil de mestre que vull i que aspiro a ser.

3. Analitza i reflexiona sobre el funcionament dels centres d'Educació Infantil

La meva experiència als centres d'educació infantil, tot i que tampoc ha set molt perllongada, m'ha donat temps a analitzar, reflexionar i donar consell sobre alguns aspectes que caldria millorar. Sobretot de coses relacionades amb la seguretat dels nens (endolls malament protegits, elements al seu abast que podrien ser perillosos... petits detalls que poden provocar un gran problema). També tinc una tendència a fixar-me en les relacions entre els mateixos docents, el suport que se donen entre ells (o no), el respecte, etc.

Un aspecte que vaig haver de rectificar i que crec que encara hauria de continuar treballant és l'ordre dins l'aula, és a dir, deixar ben recollida l'aula després de realitzar un taller, projecte, etc. 

4. Analitza i reflexiona sobre els processos d'ensenyament-aprenentatge

Com ja he esmentat abans, és inevitable que allò que s'ha après a classe no es dugui a la pràctica (o, al menys, mentre s'observa la pràctica de les altres docents). A partir d'aquesta observació és quan, al menys al meu cas, he anat relacionant alguns actes amb la teoria donada a classe. I, a més, aplicant una mica de psicologia a la situació, també he pogut saber per què han hagut algunes actuacions poc adequades.

Presentació

Som na Irene, tinc vint-i-quatre anys i fa quatre que estic totalment introduïda dins el món de l’educació. Ja des de ben petita tenia la idea de ser mestra, de practicar la docència amb nens petits i va ser aquesta idea la que me va impulsar a estudiar Educació Infantil. 

A mesura que he anat coneixent futures docents (tant al grau superior, a la carrera com al carrer) m'he adonat que moltes d'aquestes estan endinsades en aquest món únicament perque els agraden els nens, i de cara a aquesta postura m'agradaria afegir que no basta amb agradar els nens, de pensar "ai, què monus són tots", no. Això va més enllà. Apart d'agradar-lis també cal tenir altres moltes capacitats: de transmissió de coneixements, oferir experiències, empatia, comprensió, habilitats socials, capacitat d'autocrítica, etc. No és fàcil ser docent, és una tasca molt compromesa i que té molt de treball al darrere. 

En quant a la meva trajectòria, per sort o per desgràcia vaig haver de fer el “camí llarg”, és a dir, començar fent el grau superior per després poder acudir a la universitat. He d’afegir que al grau superior vaig aprendre moltíssim en molt poc temps, però uns aprenentatges molt útils i d’una qualitat immillorable. Les assignatures durant els dos cursos, la dinàmica dins l’aula, la dedicació de les professores, l’escoleta on vaig fer les pràctiques, etc. van ajudar a que ara mateix tingui una visió de l’educació molt ampla i un compromís, formació i dedicació cap a aquesta molt gran.

Respecte a les pràctiques, aquestes les vaig fer a l’escoleta de Sant Joan (Eivissa), un centre de 0-3 anys que es troba immers dins el bosc d’aquest poble. Degut a la seva llunyania de la ciutat i pel tipus de famílies que viuen a aquest voltant tan campestre, el tipus d’educació impartida està basada, sobretot, en el respecte a la diversitat, l’amor i el treball entre tots (personal del centre i alumnat). Entre tots fan una comunitat educativa molt acollidora i a la qual es pot desenvolupar la tasca educativa d’una forma més agradable i fàcil. Sincerament, em pareix un centre exemplar.

En relació a les competències de l’assignatura es podria dir que, fins ara, no he tingut cap problema en assolir-les. Tot i així, cal dir que aquestes capacitats no són estàtiques, és a dir, que l’adquisició d’estratègies escolars, la investigació, etc. són capacitats que estan contínuament allà i que cal anar adquirint i millorar sempre.

En relació a les meves expectatives sobre l'assignatura, degut a que ja vaig fer les pràctiques, crec que serà una mica de reflexió sobre tot allò que ja vaig fer i, a més, relacionar-lo amb els nous coneixements que he anat adquirint fins ara a la universitat.

Descripció de la meva escola ideal

Per últim, el meu concepte d’escola ideal és molt pareguda a la descripció que vaig fer anteriorment sobre l’escoleta on vaig fer les pràctiques. Veig molt necessari que aquesta escola es vegi com una gran comunitat oberta on tothom té un paper i tothom es preocupa de tothom. Una escola on els mestres estan preocupats per l’evolució de l’alumnat i no per les vacances o el salari que poden tenir. Un centre que, a més, té més en compte els recursos que es tenen més al seu abast, és a dir, que saben treure profit de l’entorn i dels materials del que ja disposen (elements de la natura, materials reciclats, reutilització de materials, etc.). També trobo molt interessant treballar els continguts de tal forma que es puguin donar situacions d’anar treballant altres temes alhora, que els nens també cerquin la seva pròpia informació, que comparteixin aquests aprenentatges amb tota la classe, etc.

Respecte als espais, aquests han de ser flexibles, és a dir, que donin l’oportunitat de dur a terme qualsevol tipus d’activitat. A més de tenir llocs adaptats per als minusvàlids.

Pot ser que la meva descripció de mestre i escola paregui una mica utòpic, però des del meu punt de vista crec que tot això es possible amb una bona organització, ganes de treballar i estar por i pels nens.