Realment
m’interessen tots els temes que puguin haver, ja que estan tots connectats. Però
si hagués de ser més concreta i escollir alguns, aquests serien l’adquisició
progressiva d’autonomia en els nens, la coordinació entre educadores (en cas d’haver
dins l’aula una parella educativa), la implicació de les famílies en l’educació
dels seus fills.
Respecte
a l'adquisició progressiva d'autonomia, i relacionant tot amb les pràctiques que ja vaig fer, opino que
és molt gratificant veure com els nens van fent cosetes sense ajuda de l’adult,
coses que les han après dels adults que l’envolten i que s’han preocupat per
que les adquireixi. Però ja no únicament en accions, rutines, etc. sinó també
en l’adquisició del llenguatge, en ser més autònom ja que ara ja sap expressar
certes coses que, potser, abans les expressava únicament plorant.
En
quant a la coordinació entre educadores, trobo que és una enfeinada ja que
requereix una bona estratègia d’actuació, de presa de decisions i, sobretot, de
saber treballar en equip. Opino que apart de ser una situació que requereix
molt de treball, també és una boníssima oportunitat per aprendre de l’altre
docent, d’adquirir aquells aspectes que més ens agraden i que ens facilitaran
la tasca educativa.
La
implicació de les famílies, sobretot a aquestes edats tan primerenques, és
IMPRESCINDIBLE. Que els pares sàpiguen què passa dins l’aula, que hi hagi continuïtat
als aprenentatges (evitant així les descoordinacions i contradiccions), que es
vulguin implicar a les activitats, que accedeixin al centre cercant millores i resolució
de dubtes, etc. Tot i així sé que és difícil que totes les famílies s’impliquin
al mateix grau, i és per això que l’escoleta també té un gran paper d’inclusió
de les famílies realitzant tallers, xerrades i, sobretot, mostrant-se obertes
cap a aquestes.
No hay comentarios:
Publicar un comentario