Presentació

Som na Irene, tinc vint-i-quatre anys i fa quatre que estic totalment introduïda dins el món de l’educació. Ja des de ben petita tenia la idea de ser mestra, de practicar la docència amb nens petits i va ser aquesta idea la que me va impulsar a estudiar Educació Infantil. 

A mesura que he anat coneixent futures docents (tant al grau superior, a la carrera com al carrer) m'he adonat que moltes d'aquestes estan endinsades en aquest món únicament perque els agraden els nens, i de cara a aquesta postura m'agradaria afegir que no basta amb agradar els nens, de pensar "ai, què monus són tots", no. Això va més enllà. Apart d'agradar-lis també cal tenir altres moltes capacitats: de transmissió de coneixements, oferir experiències, empatia, comprensió, habilitats socials, capacitat d'autocrítica, etc. No és fàcil ser docent, és una tasca molt compromesa i que té molt de treball al darrere. 

En quant a la meva trajectòria, per sort o per desgràcia vaig haver de fer el “camí llarg”, és a dir, començar fent el grau superior per després poder acudir a la universitat. He d’afegir que al grau superior vaig aprendre moltíssim en molt poc temps, però uns aprenentatges molt útils i d’una qualitat immillorable. Les assignatures durant els dos cursos, la dinàmica dins l’aula, la dedicació de les professores, l’escoleta on vaig fer les pràctiques, etc. van ajudar a que ara mateix tingui una visió de l’educació molt ampla i un compromís, formació i dedicació cap a aquesta molt gran.

Respecte a les pràctiques, aquestes les vaig fer a l’escoleta de Sant Joan (Eivissa), un centre de 0-3 anys que es troba immers dins el bosc d’aquest poble. Degut a la seva llunyania de la ciutat i pel tipus de famílies que viuen a aquest voltant tan campestre, el tipus d’educació impartida està basada, sobretot, en el respecte a la diversitat, l’amor i el treball entre tots (personal del centre i alumnat). Entre tots fan una comunitat educativa molt acollidora i a la qual es pot desenvolupar la tasca educativa d’una forma més agradable i fàcil. Sincerament, em pareix un centre exemplar.

En relació a les competències de l’assignatura es podria dir que, fins ara, no he tingut cap problema en assolir-les. Tot i així, cal dir que aquestes capacitats no són estàtiques, és a dir, que l’adquisició d’estratègies escolars, la investigació, etc. són capacitats que estan contínuament allà i que cal anar adquirint i millorar sempre.

En relació a les meves expectatives sobre l'assignatura, degut a que ja vaig fer les pràctiques, crec que serà una mica de reflexió sobre tot allò que ja vaig fer i, a més, relacionar-lo amb els nous coneixements que he anat adquirint fins ara a la universitat.