En quant al
meu mestre ideal, de primeres caldria que tingui un sentiment i una
necessitat de estar contínuament formant-se, estant d’aquesta forma
acord a les noves necessitats de l’alumnat i de l’escola, conèixer les noves
estratègies d’ensenyament-aprenentatge que van sorgint, com adaptar-se a les
noves necessitats de la societat, etc. Un mestre desfasat acaba fracassant en
algun aspecte de la seva pràctica docent. Aquesta figura del mestre penso que
hauria d’ensenyar des d’un punt de vista democràtic, ni sent massa
autoritari i deixant fer el que vulguin i sense un ordre. Es pot dir que aquest
“professor democràtic” aconsegueix dur a terme la seva tasca educativa des del
respecte, tenint en compte les idees de l’alumnat donant l’oportunitat de que
ells se sentin protagonistes del seu aprenentatge, és a dir, que no sigui la
figura del mestre la única i més important. També trobo molt important que
aquest mestre creï situacions de debat i reflexió, és a dir, que no
es limiti únicament a donar el temari i manar deures. És molt important que des
de ben petits els nens estiguin acostumats a reflexionar sobre temes propers a
ells, que sentin que poden parlar i expressar les seves opinions a la resta, a
més de respectar les divergències d’opinions. Altre aspecte essencial és la
seva postura cap als alumnes, famílies i cap a la resta de l’equip educatiu.
Veig molt important que de cara als nens es mostri obert, disponible, donant
una seguretat emocional als seus alumnes; de cara a les famílies és important
que aquestes vegin com és el professor que està amb els seus fills, que està
disponible a parlar amb les famílies davant qualsevol dubte, etc.; i de cara a
la resta de l’equip educatiu, ha de mostrar-se disponible a treballar en equip
a més d’individualment, disponible a ajudar en cas de necessitar-la algú,
disponible a acceptar les crítiques constructives i avaluacions que se’ls faci
(evitant, sobretot, que es mescli allò professional amb allò personal).
No hay comentarios:
Publicar un comentario