El cas de na Susana

1.     Descriu quin és l’incident del cas. Què fa la mestra? Com ho valores?

En aquest cas ens trobem a una de les situacions d’aula més quotidianes i constants, és a dir, l’enfrontament de dos nens i que un d’ells surti malparat. La mestra, en aquest cas, opta per parlar per separat amb els dos nens però que, alhora, tots dos siguin conscients d’allò que s’està fent. És a dir, primer escolta la demanda d’en Marcos, li pregunta com es troba (fent-ho de tal forma que l’altre nen se n’adoni de les conseqüències de la seva mala conducta), i després accedeix a parlar amb Pablo, conscienciant-lo d’allò que ha fet i així disculpar-se de debò.

Aquesta acció m’ha paregut adequada, contrastant-la amb el fet quasi ineficaç de castigar o reganyar directament a Pablo, ja que ha volgut treballar la situació a partir de la conscienciació d’aquest nen.

2.     Completa l’anàlisi fixant-te en els següents aspectes: creences, emocions, coneixements teòrics, vivències i rutines.

Na Susana va demostrar que és més eficaç tractar aquestes situacions des d’una perspectiva relacionada amb la conscienciació dels valors morals i ètics de les persones (si només reganya, el nen potser sabrà que està mal feta aquella acció, però no entendrà perquè ni les conseqüències que duu a terme i, potser, ho torni a fer). Amb això també ha demostrat que ha assimilat la fonamentació teòrica donada durant la seva vida estudiantil.

Un capacitat que és molt important tenir, sobre tot en aquestes edats tan primerenques, és saber llegir el llenguatge no verbal dels nens. A partir de l’observació de les respostes que tingui un nen, la mestra sap cap a on orientar la seva intervenció.

3.     Tracta de pensar en situacions on has tingut o has observat una situació similar. Què vares fer tu o la mestra? Quines decisions vares prendre o va prendre la mestre?

Recordo una situació en concret que va passar a les meves pràctiques: era l’hora del pati i un dels nens de la meva aula, Toni, va venir plorant i ple de terra i pols des del cap fins a les sabates (literalment) i em va dir que va ser culpa de Nacho. A partir d’aquesta situació de queixa, vàrem anar tots dos a buscar en Nacho a la zona de la sorra, els vaig apartar de la resta dels nens i els vaig demanar que m’expliquin entre els dos què havia passat i perquè estava Toni tan brut. Toni es va tranquil·litzar i Nacho va començar a mirar cap a terra, no volia mirar-me ni parlar, però després de fer-li diverses preguntes va dir que volia buidar el cub. Com que jo veia que Nacho no entenia la “gravetat” de l’assumpte, vaig mostrar-li tranquil·lament com havia deixat el seu company, amb la roba, sabates, cara i mans brut. Va demanar perdó en veu baixeta.

Després d’haver xerrat la situació, en comptes de deixar anar a tots dos, me’ls vaig emportar al bany, el vàrem desempolsar i netejar. Vaig tenir en compte en tot moment que no havia de mostrar-me orgullosa de com netejava en Nacho a en Toni, volia evitar que aquella acció sigui reforçada ja que podria tornar a fer-ho sense cap problema.

Una vegada estava net vàrem tornar al pati.

4.     Pots plantejar altres alternatives? Quines?

Amb la mateixa dinàmica de parlar amb tots dos, fer que en Pablo pensi com hauria set si hagués set a l’inrevés, és a dir, que Marcos o un altre nen el pegués. Parlant-ho tranquil·lament, posar a Pablo en situació i que així vegi la importància de no pegar als companys, que tot es pot arreglar a partir de parlar entre ells o de demanar ajuda a la mestra.