L’experiència docent que he
escollit pertany al blog d’aula de na Yolanda, mestra a P3 d’un col·legi de
Sevilla.
La situació escollida és com
varen treballar el tema de l’adopció i les diferents característiques que poden
presentar les persones de diferents ètnies. La manera d’abordar el tema va ser
a partir de la col·laboració dels pares d’una de les alumnes, que és d’origen
vietnamita. Aquests varen explicar com varen anar a per la nena a Vietnam i quines
característiques presenten la cultura vietnamita i les persones d’allà. I, a
més, també es varen treballar les diferències físiques entre races i les
diferències que, a més, es troben dins d’una mateixa ètnia.
Creative Commons |
A partir d’aquesta pràctica,
Yolanda ens mostra la importància que té temes tan delicats com són les
adopcions i com comunicar-ho al nen i a la resta. La forma d’abordar-lo a l’aula
va estar molt creativa i adaptada per a que sigui compresa per nens de 3-4
anys. També assenyala que varen treballar les diferències que pot presentar una
persona respecte a la resta, que tots som diferents siguem d’una ètnia o d’altra
i que, a més, les diferències no s’han de veure com un aspecte dolent, sinó com
un fet més de la vida.
Amb aquesta activitat, Yolanda
ha mostrat una sèrie d’aspectes molt importants en aquestes edats tan
primerenques:
- Veure la diversitat com un aspecte positiu i que cal respectar.
- No tenir en compte les diferències sinó que tots som persones.
- Conscienciar als nens de que la nostra cultura no és la millor ni la pitjor, sinó que hi ha moltes cultures i que cadascuna d’elles té aspectes que coincideixen i que altres no.
- La col·laboració de les famílies a les activitats i continguts donats a classe.
- El treball en grup (es pot veure al blog quan treballen les diferències físiques que hi ha entre els alumnes de l’aula, els quals aporten idees i pregunten dubtes).
- L’aproximació de com treballar el tema a la resta de pares a partir del blog de la mestra.
Opino que treballar aquests
temes amb nens d’aquestes edats està molt bé ja que no s’ha de tenir por a
afrontar aquestes situacions. Allò que sí veig important és com dir-ho, com
presentar la situació i explicar la història. Estic totalment d’acord amb com s’ha
tractat el tema, el fet de col·laborar els pares, de presentar el tema a partir
del blog a la resta de famílies, les activitats dirigides als nens, etc.
No hay comentarios:
Publicar un comentario