Què significa una bona pràctica educativa? Diversos recursos teòrics de la xarxa

Títol: Buenas prácticas educativas

Autor: Boris Mir

Enllaç: http://blog.lamiradapedagogica.net/2011/03/buenas-practicas-educativas.html

Breu resum:

L’entrada d’aquest autor fa referència a que no té massa utilitat fer una entrada de blog amb les anomenades “bones pràctiques”, amb el “model” de com fer-les. El fet de publicar-les a la xarxa ho concep únicament com una forma de mostrar la resta lo bé que estan fent les seves intervencions amb els nens i com duen endavant l’aula. No hi ha una un model exacte per fer una bona pràctica educativa, és a dir, no hi ha un manual que cal aplicar a la perfecció i sense oblidar cap pas. No són generalitzables.

Ens explica que per fer aquesta bona pràctica és necessari que sigui feta per naturalesa pròpia i segons el context al qual es trobi el docent (forma de pensar, característiques dels alumnes, metodologia del centre, etc.). No val actuar d’una manera apresa i que no té sentit pel docent, no tindria lògica per aquella persona ja que no sent de veritat la necessitat d’actuar d’aquella forma.

Per tant, per fer una bona pràctica educativa cal que aquell professional faci seva aquella pedagogia i actuant, sobretot, fent la seva pràctica educativa utilitzant la lògica i estar pels nens i el bon funcionament de la classe.

Títol: Las cuatro A como criterios para identificar “buenas prácticas” en educación

Autor: Rosa María Torres

Enllaç:http://otra-educacion.blogspot.com.es/2011/10/las-4a-como-criterios-para-identificar.html

Breu resum:

Aquesta comença argumentant que hi ha penjades a la xarxa i inclòs nombrosos manuals de quines són les bones pràctiques educatives, i allò que es pregunta aquesta educadora és quins criteris s’han tingut en compte a l’hora d’efectuar aquesta llista de bones pràctiques.

És per això que ella mateixa pregona com a “bones pràctiques” l’ús de les quatre A: Assequibilitat, Accessibilitat, Adaptabilitat i Acceptabilitat, desenvolupades amb anterioritat per Katarina Tomasevski. A més, aquestes quatre a es poden desenvolupar tant a l’àmbit educatiu com fora d’aquest.

Respecte a les característiques d’aquestes:

• Assequibilitat: fa referència a la disponibilitat, al dret a rebre tothom una educació, sigui l’edat que sigui.
• Accessibilitat: aquest factor engloba diferents tipus:
• Accessibilitat econòmica: absència de pagaments tant a l’escola com al menjador, transport,...
• Accessibilitat física: horaris adequats i proximitat de la llar al centre.
• Accessibilitat curricular i pedagògica: els professionals han de manejar i comprendre les característiques i metodologies d’aquell centre.

• Adaptabilitat: el centre s’ha d’adaptar a les característiques de cada cas, evitant desigualtats, així com horaris, cultures, tecnologies, metodologies, zona geogràfica, motivacions, ritmes,...
• Acceptabilitat: fa referència al grau de satisfacció que hi ha per part de l’alumnat i dels mateixos docents, els quals se senten còmodes en aquest entorn educatiu.